Quan la firma Loewe em va encarregar la interpretació escultòrica de la bossa més icònica, l’Amazona, em vaig sentir sorprès. Mai abans no havia fet una cosa semblant, ni des del punt de vista formal, ja que l’eix del meu treball és la figura humana, ni pel fet de treballar sobre l’obra d’un altre artista, Dario Rossi en aquest cas.

Vaig estudiar l’exemplar d’Amazona que em va proporcionar Loewe vaig percebre que les mesures em resultaven familiars. Aleshores em vaig adonar que tot ell estava dimensionat amb el número Phi. Estava davant d’un discurs realitzat amb la Secció Àuria, la Divina Proporció! Tindria aquest fet relació amb el seu gran èxit? Immediatament el projecte em va atrapar.

Per dir-ho d’alguna manera vaig començar un diàleg fora del temps amb Rossi, i vaig captar-hi la importància del seu treball. L’Amazona va ser creat en temps d’obertura d’Espanya al món, i definia la nova dona, independent, dinàmica, cosmopolita. Vaig agafar llavors consciència de la importància psicològica del món dels accessoris, de quina manera poden consolidar la forma d’una persona de desenvolupar-se a la societat, de posicionar-s’hi davant i definir com ha de ser considerada per ella. Tot relacionant-ho amb les decisions artístiques de Rossi em vaig sentir fascinat.

El resultat va ser molt satisfactori. Vaig explicar de manera escultòrica com un disseny, una idea immaterial, travessa el llindar cap al món real i es transforma en objecte. Sé que ho vaig aconseguir perquè tothom que es posava davant de l’Amazona que vaig fer interpretava immediatament l’argument, la narrativa que vaig deixar impresa en acer.