Jordi Díez i Lita Cabellut
Primer contacte entre artistas
El meu primer contacte amb l’obra de Lita Cabellut va ser directament irresistible. Recordo experimentar la sensació d’estar davant una potència pictòrica que em portava a Goya, a l’Espanya fosca, profunda i intensament humana.
Aquesta era la part de la seva obra que em va commoure: l’audàcia d’agafar un testimoni molt difícil de domar i clavar-lo amb violència al segle XXI.
Crec que va ser al tercer dia de viure a la seva obra que em vaig posar en contacte directe amb la Lita. Acabava de veure un quadre de la sèrie “Dried Tear”, on una geisha goyesca mirava de reüll l’espectador amb una expressió complexa, barreja d’experiència, certa burla, dolor conquerit i molta fortalesa. El fet que, per la meva sorpresa, Lita no tingués problema a entrar en qualsevol tema i estètica del planeta em va fer dir-li “Lita, sóc escultor.
Faré un dels teus quadres en acer”. Aleshores ella em va dir alguna cosa com “M’agrada la teva feina. Estem en contacte”.
Aleshores vaig fer “Tribut a Lita Cabellut”, més coneguda per un simple “Lita”.
L'Escultura
Tribut a Lita Cabellut o Lita a seques entra dins dels meus treballs d’escultura flotant, un camp d’experimentació il·limitat.
Al món de l’escultura, el material utilitzat ja comporta un missatge en si. En el cas de l’acer, sembla que la seva absència de color evoca més l’energia interna, l’esperit, que la superfície dels éssers a qui dóna forma. M’agrada reforçar aquest aspecte resolent els contorns de manera oberta, amb algunes zones definides únicament per una corba, o una intersecció, a través de la qual l’interior cobra més importància.
A “Lita”, per tant, conflueixen molts aspectes importants: el material, acer, la forma, oberta, la posició, flotant… i el tema, una imatge sàvia que, ingràvida, flota enmig d’una tempestat de passions, serena, proposant a l’espectador la fortalesa imperible de l’esperit.
