{"id":1197,"date":"2019-12-09T15:30:00","date_gmt":"2019-12-09T15:30:00","guid":{"rendered":"https:\/\/jordidiezfernandez.com\/?p=1197"},"modified":"2026-02-08T13:01:23","modified_gmt":"2026-02-08T13:01:23","slug":"el-domador-dacer","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/jordidiezfernandez.com\/zh-hans\/el-domador-dacer\/","title":{"rendered":"El domador d\u2019acer"},"content":{"rendered":"\n

Art\u00edculo publicado en Magaz\u00edn<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Al llindar dels 1.000 metres d\u2019altura del Puigsagordi, Jordi D\u00edez troba la inspiraci\u00f3 necess\u00e0ria per transformar les seves idees en art. L\u2019escultor nascut a Valladolid que ha viscut entre Barcelona \u2013on va passar la inf\u00e0ncia\u2013 i Madrid \u2013on va estudiar Belles Arts\u2013 fa una vintena d\u2019anys que va decidir establir-se a Osona. Aqu\u00ed ha consolidat una carrera art\u00edstica que ha portat les seves obres a museus, galeries i espais p\u00fablics de tot arreu, amb pres\u00e8ncia permanent en cultures tan diferenciades com poden ser les de Tail\u00e0ndia, l\u2019Ar\u00e0bia Saudita o dels Estats Units, d\u2019on li acaba d\u2019arribar un \u00faltim enc\u00e0rrec.<\/p>\n\n\n\n

Igual que la seva obra juga\namb efectes contraposats, la seva vida sempre ha estat una dualitat entre el\nm\u00f3n urb\u00e0 i el rural. \u201cQuan vaig arribar a Barcelona vaig viure tres anys a la\nBarceloneta perqu\u00e8 em va fascinar. Em tornava boig perqu\u00e8 venia precisament de\nviure prop de l\u2019Escorial en una casa all\u00e0 perdut i necessitava ciutat\u201d fins que\n\u201cdespr\u00e9s de tres anys ja en vaig tenir prou per tota la vida\u201d i es va\ninstal\u00b7lar a Centelles en el que ha esdevingut \u201cun cam\u00ed sense retorn\u201d, perqu\u00e8\n\u201cara quan vaig a la ciutat em sembla excessivament trepidant per mi. Al camp, a\nla muntanya \u00e9s com que la pulsi\u00f3 de la terra \u00e9s imprescindible\u201d.<\/p>\n\n\n\n

Envoltat de bosc, D\u00edez ha\ndescobert el seu univers creatiu: \u201cLa natura m\u2019inspira de manera abstracta, ets\nmolt m\u00e9s conscient del cicle de les estacions, de tot, de la nit i el dia, del\ncalor i el fred\u201d i \u00e9s en aquesta \u00e8poca de l\u2019any quan \u201cel fred m\u2019activa,\nm\u2019inspira. El fred \u00e9s energia escult\u00f2rica pura i dura\u201d. Sobretot per \u201cals\nescultors del meu tipus, que treballem amb mat\u00e8ria, que \u00e9s un treball dur i\narribes molt cansat a casa\u201d.<\/p>\n\n\n\n

Partint d\u2019una formaci\u00f3\ntradicional, D\u00edez ha estat sempre un artista figuratiu que ha treballat amb\ntots els materials possibles en les seves escultures. \u201cEl meu referent \u00e9s\nMiquel \u00c0ngel i jo he esculpit molta pedra\u201d, com la figura minimalista del sant,\ndescal\u00e7 i assenyalant el cel, que corona la portalada de l\u2019esgl\u00e9sia de Sant\nHip\u00f2lit de Voltreg\u00e0 des que es va completar la seva rehabilitaci\u00f3, el 2006. La\nfusta, el terracota o la foneria en bronze s\u00f3n altres dels materials amb qu\u00e8\ns\u2019ha expressat fins que es va adonar que l\u2019escultura era all\u00e0, en les grans\nestructures que subjectaven les obres que havia de portar a fondre.<\/p>\n\n\n\n

\u00c9s el moment que dona un\ngir a la seva traject\u00f2ria per experimentar amb l\u2019acer inoxidable, un material\ndur i resistent per una obra que generalment se situa a l\u2019exterior per\u00f2 que\nalhora li dona una aparen\u00e7a de modernitat. \u201cEstem al segle XXI i l\u2019art ha de\nser representatiu del seu temps. Es pot con\u00e8ixer la hist\u00f2ria de la humanitat\nconeixent la hist\u00f2ria del seu art, com era una civilitzaci\u00f3 antiga pel seu art\u201d\ni a partir d\u2019aquest plantejament \u201cvaig comen\u00e7ar a investigar amb un altre\nllenguatge\u201d. Primer ho va fer amb ferro, jugant amb varetes rovellades que\n\u201ctamb\u00e9 em resultava obsolet est\u00e8ticament\u201d fins que com a conseq\u00fc\u00e8ncia d\u2019aquest\ntreball va arribar a l\u2019acer amb la premissa de mantenir una traject\u00f2ria \u201cd\u2019una\nforma volitiva, per mantenir-me al marge de tend\u00e8ncies o de permetre que entri\nla informaci\u00f3 justa per no contaminar-me d\u2019altres referents\u201d.<\/p>\n\n\n\n

\u00c9s en aquesta recerca de\nnoves expressions art\u00edstiques que \u201ccomen\u00e7a a agafar molta import\u00e0ncia\nl\u2019interior de l\u2019escultura, no nom\u00e9s l\u2019exterior, i aix\u00f2 fa apar\u00e8ixer la\nlleugeresa\u201d que irradien les seves creacions. \u201cL\u2019acer, com que manca de color,\nen realitat em va comen\u00e7ar a donar uns matisos que no em podia donar un altre\nmaterial\u201d, entre elles que la llum travessi l\u2019obra \u201ci a vegades sembla que\nestic fent una cosa com amb no mat\u00e8ria\u201d.<\/p>\n\n\n\n

Aquesta immaterialitat va\ndonar peu a treballar amb les escultures flotants, subjectes amb cables d\u2019acer.\n\u201cEn el fons \u00e9s com que no busco representar una cosa sin\u00f3 el que anima aquesta\ncosa, com el seu espectre interior, l\u2019energia\u201d. Encara que les seves obres\nfiguratives o amb elements naturals \u2013com un roser que s\u2019incrusta en una fa\u00e7ana\nde Centelles\u2013 parteixen d\u2019enc\u00e0rrecs, tamb\u00e9 es deixa portar per les seves\npr\u00f2pies pulsions i crea de forma espont\u00e0nia perqu\u00e8 \u201cles idees se succeeixen,\ntenen una punta d\u2019intensitat i si no l\u2019atens comen\u00e7a com a decaure. A vegades\nles vols reprendre i ja no comprens el que t\u2019animava\u201d. Una d\u2019aquestes obres\nespont\u00e0nies va ser un tribut a Lita Cabellut, reputada per\u00f2 alhora poc coneguda\npintora nascuda a Barcelona que viu a La Haia. \u201cQuan vaig entrar en contacte\namb la seva obra em vaig emocionar. Em vaig posar en contacte amb ella i li\nvaig dir que anava a fer una versi\u00f3 d\u2019acer d\u2019un dels seus quadres i em va dir\nque encantada.\u201d D\u2019aquest projecte n\u2019han sortit ja converses per consolidar una\nnova l\u00ednia creativa versionant altres obres pict\u00f2riques en acer.<\/p>\n\n\n\n

Les m\u00faltiples lectures d\u2019Ildefons Cerd\u00e0<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Una de les obres m\u00e9s\nemblem\u00e0tiques de Jordi D\u00edez \u00e9s la dedicada a Ildefons Cerd\u00e0, que corona la\nrotonda situada al capdamunt de l\u2019avinguda que porta el seu nom a Centelles.\nInaugurada per la festa major de 2010, quan va rebre aquest enc\u00e0rrec de la\nDiputaci\u00f3 de Barcelona per commemorar l\u2019Any Cerd\u00e0 amb motiu dels 150 anys de\nl\u2019aprovaci\u00f3 del planejament de l\u2019Eixample de Barcelona, D\u00edez en coneixia ben\npoca cosa, del centellenc m\u00e9s il\u00b7lustre. Aix\u00ed \u00e9s que va comen\u00e7ar a llegir la\nseva Teoria General de la Urbanitzaci\u00f3<\/em> per\nimbuir-se en la figura de l\u2019enginyer el qual no dubta a considerar \u201cun\nhumanista que ho donava tot pels dem\u00e9s\u201d.<\/p>\n\n\n\n

Dels nou esbossos que va\nprojectar en van quedar tres i l\u2019escollit per l\u2019alcalde Miquel Arisa va ser el\nCerd\u00e0 creador, on la seva figura avan\u00e7a amb pas ferm amb una m\u00e0 assenyalant\nenlaire i l\u2019altra a terra enfilat en una peanya d\u2019esferes. \u201cAqu\u00ed explico que\nles obres humanes s\u00f3n el resultat entre el contacte conflictiu o no, de\nl\u2019immutable, la matem\u00e0tica pura, De\u00fa, i l\u2019\u00f2rbita humana. Aquest contacte genera\nuna s\u00e8rie de conseq\u00fc\u00e8ncies i aqu\u00ed est\u00e0 assenyalant el punt on l\u2019esfera interior\nha entrat en contacte amb l\u2019esfera exterior. Aquest contacte ja genera una\ns\u00e8rie d\u2019espirals de Fibonacci, unes contraposades a les altres, perqu\u00e8 la de\nsota gira amb el gir gal\u00e0ctic i la de fora amb el gir contrari, que \u00e9s\nexpansi\u00f3. I aquestes espirals es van creuant fins a formar un entramat\nd\u2019oct\u00f2gons que \u00e9s l\u2019Eixample\u201d, relata el seu creador.<\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/figure>\n\n\n\n

Escultures amb estrelles Michelin<\/strong><\/p>\n\n\n\n

El treball escult\u00f2ric de\nJordi D\u00edez tamb\u00e9 marida amb la gastronomia. La simbiosi entre dues de les arts\nque m\u00e9s defineixen el nostre pa\u00eds tamb\u00e9 poden alimentar l\u2019esperit sobre les\nestovalles dels m\u00e9s reputats restaurants amb estrelles Michelin. Una vessant de\nl\u2019obra de l\u2019escultor que \u201cm\u2019interessa molt perqu\u00e8 \u00e9s un tipus d\u2019escultura\nutilit\u00e0ria. Es recupera com una tradici\u00f3 molt antiga de fer art de les coses\nquotidianes\u201d.<\/p>\n\n\n\n

La primera experimentaci\u00f3\nva tenir lloc al Celler de Can Roca, quan l\u2019escultor va rebre l\u2019enc\u00e0rrec de\ndissenyar uns coberts per a \u00fas dels comensals i es va inspirar en la vegetaci\u00f3\nmediterr\u00e0nia, amb unes branques de pi i olivera al m\u00e0nec. L\u2019enc\u00e0rrec tenia dues\nparticularitats. Acostumat a fer obres de grans dimensions, aqu\u00ed se li\ndemanaven peces petites i a m\u00e9s amb una s\u00e8rie que fossin totes id\u00e8ntiques,\nencara que \u201cles numerava perqu\u00e8 com que les feia a m\u00e0 no n\u2019hi havia dues\nd\u2019iguals\u201d. Altres peces de terracota en fusi\u00f3 amb acer tamb\u00e9 tenen pres\u00e8ncia a\nl\u2019establiment giron\u00ed dels germans Roca.<\/p>\n\n\n\n

Un altre restaurant\ntriestrellat que compta amb obres de D\u00edez \u00e9s l\u2019\u00c0bac. Per a Jordi Cruz va fer\ndiferents centres de taula que representen la planta de la carbassa i van\napareixen durant l\u2019\u00e0pat fins a acabar servint de safata per presentar els petit\nfours. Al jard\u00ed del restaurant barcelon\u00ed tamb\u00e9 s\u2019hi han exposat diferents\nescultures seves, l\u2019\u00faltima Winged Man 2.0, que es pot contemplar des de fa unes\nsetmanes.<\/p>\n\n\n\n

Aquesta col\u00b7laboraci\u00f3 s\u2019ha est\u00e8s alhora a l\u2019\u00e0mbit de l\u2019enologia, amb la pres\u00e8ncia d\u2019un monument d\u2019acer inoxidable a les caves Pere Ventura de Sant Sadurn\u00ed d\u2019Anoia i d\u2019Age Quod Agis, instal\u00b7lat de forma permanent a l\u2019ermita Sant Joan de Salem del celler Can Bas.<\/p>\n\n\n\n

Ver art\u00edculo original<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Art\u00edculo publicado en Magaz\u00edn Al llindar dels 1.000 met […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":1198,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"footnotes":""},"categories":[31,1],"tags":[],"class_list":["post-1197","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-post","category-sin-categorizar"],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/jordidiezfernandez.com\/zh-hans\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1197","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/jordidiezfernandez.com\/zh-hans\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/jordidiezfernandez.com\/zh-hans\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/jordidiezfernandez.com\/zh-hans\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/jordidiezfernandez.com\/zh-hans\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1197"}],"version-history":[{"count":6,"href":"https:\/\/jordidiezfernandez.com\/zh-hans\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1197\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1207,"href":"https:\/\/jordidiezfernandez.com\/zh-hans\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1197\/revisions\/1207"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/jordidiezfernandez.com\/zh-hans\/wp-json\/wp\/v2\/media\/1198"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/jordidiezfernandez.com\/zh-hans\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1197"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/jordidiezfernandez.com\/zh-hans\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1197"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/jordidiezfernandez.com\/zh-hans\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1197"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}